Tanco la paradeta..... fins a la tornada, me'n vaig de vacances! iuuuuujuuuu!
19/7/07
IT'S NEVER BEEN LIKE THAT
...IT'S NEVER BEEN LIKE THAT....
L'assignatura de comunicació oral s'ha acabat!!! Tanmateix és possible que aquest blog segueixi tenint entrades, depenent de la inspiració de l'autora, que a part de tenir moltes ganes d'anar-se'n de vacances (ja només falten 7 dies!!) també té ganes de no fer res durant algun temps... Així doncs com dirien els Phoenix (una altra perla que m'agradaria recomanar-vos):
.. They say an end can be a start ..
...Finding out the secrets words won't tell
Whatever it is it can't be named ..
... If I ever feel better
Remind me to spend some good time with you.
... The things I do possess sometimes they own me too
What they gonna do to me? It's hopeless, hopeless...
16/7/07
Mireu mireu!!!
Aquesta entrada és només per compartir aquest anunci increïble de la Volkswagen, us recomano que el mireu, és molt original!
http://www.youtube.com/watch?v=2zIODJsnqXE
http://www.youtube.com/watch?v=2zIODJsnqXE
4/7/07
Que treballi la termodinàmica
La informació és una eina, una arma i és com la plastilina, la pots estirar, arronsar, barrejar amb altres colors, fer formes i adaptar-la a allò que vols fer.
No cal que doni gaires exemples, només cal analitzar com els diversos mitjans de comunicació informen d'una mateixa notícia. Per exemple, parlant del proper esdeveniment esportiu de l'any, el Tour de França, esperat i anhelat per molts seguidors durant tot l'any, els diaris esportius del nostre país, defineixen aquesta propera edició (després de com va ser el Tour passat) com: " El Tour, un espacio reservado para héroes" (Diari Sport), "Bajo la sombra del terrorismo y el dopaje" (Mundo Deportivo), l'espectacle està servit.
De la mateixa manera que la informació es pot tergiversar, també es pot adequar a allò que es vol explicar, donant-li la volta, i allò que en un principi sembla evident, passa a ser una fal·làcia.
Us poso per exemple el següent text:
Per les lleis de la Termodinàmica, tots sabem que una caloria és l’energia necessària per passar 1g d’aigua, de 21’5º a 22’5º. No és necessari ser un geni per calcular que si l’home pren una copa d’aigua gelada (200ml o 200g), aproximadament a 0º, necessita 200 calories per posar-la a 1º.
Perquè hi hagi un equilibri tèrmic amb la temperatura corporal, seran necessàries unes 7.400 calories perquè aquests 200g d’aigua arribin als 37ºC de la temperatura corporal (200g x 37ºC). I per mantenir aquesta temperatura el cos utilitza la única font d’energia disponible: el greix corporal. (Les greixines!!!!!). O sigui que es necessita cremar massa greixosa per tal de mantenir la temperatura estable.
Així doncs si una persona beu una pinta de cervesa (aproximadament 500cc) a 0ºC de temperatura, perdrà unes 17.500 calories. Ara bé, s’hand e tenir en compte les calories que porta la pinta de cervesa, que són aproximadament 1.000cal/500cc. Si es resten aquestes calories guanyades a les perdudes, tindrem que el balanç final és que es perden 16.500cal. Òbviament quan més freda està la cervesa, més pèrdua hi ha de calories.
Això sembla més efectiu que anar en bicicleta, córrer o fer spinnig! Aprimar-se és senzillíssim i còmode, només cal beure cervesa ben freda, en grans quantitats i deixem que la termodinàmica faci la resta.
FONT: Traducció d’un e-mail.
No cal que doni gaires exemples, només cal analitzar com els diversos mitjans de comunicació informen d'una mateixa notícia. Per exemple, parlant del proper esdeveniment esportiu de l'any, el Tour de França, esperat i anhelat per molts seguidors durant tot l'any, els diaris esportius del nostre país, defineixen aquesta propera edició (després de com va ser el Tour passat) com: " El Tour, un espacio reservado para héroes" (Diari Sport), "Bajo la sombra del terrorismo y el dopaje" (Mundo Deportivo), l'espectacle està servit.
De la mateixa manera que la informació es pot tergiversar, també es pot adequar a allò que es vol explicar, donant-li la volta, i allò que en un principi sembla evident, passa a ser una fal·làcia.
Us poso per exemple el següent text:
Per les lleis de la Termodinàmica, tots sabem que una caloria és l’energia necessària per passar 1g d’aigua, de 21’5º a 22’5º. No és necessari ser un geni per calcular que si l’home pren una copa d’aigua gelada (200ml o 200g), aproximadament a 0º, necessita 200 calories per posar-la a 1º.
Perquè hi hagi un equilibri tèrmic amb la temperatura corporal, seran necessàries unes 7.400 calories perquè aquests 200g d’aigua arribin als 37ºC de la temperatura corporal (200g x 37ºC). I per mantenir aquesta temperatura el cos utilitza la única font d’energia disponible: el greix corporal. (Les greixines!!!!!). O sigui que es necessita cremar massa greixosa per tal de mantenir la temperatura estable.
Així doncs si una persona beu una pinta de cervesa (aproximadament 500cc) a 0ºC de temperatura, perdrà unes 17.500 calories. Ara bé, s’hand e tenir en compte les calories que porta la pinta de cervesa, que són aproximadament 1.000cal/500cc. Si es resten aquestes calories guanyades a les perdudes, tindrem que el balanç final és que es perden 16.500cal. Òbviament quan més freda està la cervesa, més pèrdua hi ha de calories.
Això sembla més efectiu que anar en bicicleta, córrer o fer spinnig! Aprimar-se és senzillíssim i còmode, només cal beure cervesa ben freda, en grans quantitats i deixem que la termodinàmica faci la resta.
FONT: Traducció d’un e-mail.
3/7/07
Puja al monopatí del Bread & Butter
Durant aquest cap de setmana té lloc a Barcelona una edició més de la Fira Bred & Butter, un esdeveniment imprescindible per a tothom qui vulgui estar a la última sobre cultura urbana.
Bàsicament és una fira sobre moda però no només sobre roba i complements, sinó també sobre tot allò relacionat amb allò que és modern i que fa que algú ho sigui, o que senzillament sigui un cutre. Em refereixo a la música, art, festa, etc.
En una entrevista publicada al Periódico, Steven Vogel (Londres, 1979), expert en moda urbana i participant en la BBB, explica que "el fenomen de la moda urbana va néixer a principis dels anys 80 a Manhattan, quan un grup de gent va començar a barrejar la cultura del surf, la música punk i el pop art; estaven en l'ona del "faci-s'ho vostè mateix", i per això van fabricar la seva pròpia roba, la seva música, els seus skates. Eren contracultura. Posteriorment, els Beastie Boys, un grup de nois blancs que rapejaven a les gires de Madonna i que barrejaven música, monopatí, art i festa, van impulsar la roba de carrer."
Mirat així sembla impossible que una fira sobre una moda d'aquest tipus mogui 80 milions d'euros.
El tema del monopatí no es queda aquí, segon Vogel "el monopatí té molt d'esport, però també té a veure amb la mirada sobre la realitat. Quan el practiques, sents molta eufòria, se't desconnecta el cervell i comences a veure d'una altra manera l'arquitectura urbana. Avalues els edificis segons si els pots skatejar o no. El perfil de la ciutat canvia. Tot això et fa més susceptible a l'art, et porta a produir-ne."
No sé si skatejar és la recepta per tenir una creativitat que produeixi obres d'art, però sí que Vogel ens planteja la solució als problemes de qui aspira a ser modern i no ho aconsegueix (o no sap si està en el camí encertat). Vogel recomana que per ser extra-cool és "instal.lar-se a Hawaii, fumar molts porros, surfejar al màxim i saber qui són Hiroshi Fujiwara, James Jebbia o Shann Stüssy", si no, no ets ningú, i menys en el Bred & Butter.
Però és que des del monopatí el món es veu diferent i fins que no hi puges, no estàs a l'alçada.
2/7/07
Les veus
Parlant de males veus, males comunicadores o de veus que simplement no enganxen, m'agradaria fer una mica de reflexió al voltant d'aquesta qualitat, do natural, característica personal que pot donar molt de sí en una persona.
No sé si algú s'ha enamorat alguna vegada per la veu d'una persona i per allò que pot trasmetre(recordem la fantàstica -primera- pel·lícula de l'Isabel Coixet "Cosas que nunca te dije" on la Lili Taylor (Ann), Andrew McArthy (Don) senten una atracció més enllà dels cables telefònics) però és una qualitat i un factor més en la comunicació oral.
Proposaria un top-ten o un rànquing de les millors veus que existeixen o han existit, però l'audiència d'aquest blog és tal que es bloquejaria el blog i es saturaria de tantes entrades.
Però, almenys us diré les que a mi m'agraden més, tant femenines com masculines, catalanes i estrangeres.
M'agrada molt la veu de la cantant de The Cardigans, la Nina Persson, crec que és especial i que transmet molt bé el tipus de lletres i cançons que fan, així com també del cantant Bono, que crec que és molt especial i que fa encara més mite el fantàstic grup U2.
També m'agradava molt la veu, i el caràcter, del Carles Cuní a "La nit dels ignorants", així com el Miquel Calzada a "Pasta gansa".
Tanmateix hi ha veus que no m'agraden gens i que fins i tot em neguitegen, com per exemple la veu de la Sílvia Tarragona ("La nit dels ignorants"), de l'Elisenda Camps ("Tot és possible"), el Joaquín Sabina o del Joaquim Maria Puyal. Que ningú s'enfadi. Suposo que és qüestió de freqüències, gustos i afinitats.
No em voldria repetir, però indubtablement el rànquing negatiu l'encapçalaria la sra Màsterplus o la Mercedes de l'Aqualimpia, les "fenòmenes" de la comunicació.
Bella Formentera
La setmana passada vaig estar a Formentera i vaig haver de mirar al meu voltant, el rellotge, el bitllet, les meves amigues i convènce'm i afirmar-me a mi mateixa que estava al destí escollit.
A banda i banda hi tenia italians: nens, nenes, homes, dones, joves... de totes les edats, però italians.
Realment és decevedor anar, ni que sigui per passar-hi uns dies, a un lloc i que costi trobar algú que et parli amb la llengua d'allà, que no sigui possible trobar cartells, fullets, indicacions i gent que parli amb la llengua autòctona del lloc.
Formentera és una illa que té uns 7.000 habitants durant tot l'any (1.000 dels quals són de procedència extrangera), però que durant la temporada turística aquesta xifra es dispara. La major part dels visitants de l'illa són de procedència europea (anglesos, italians, alemanys, etc.) i i també procedents de l'estat espanyol.
Així doncs, essent un lloc turístic, és normal que el personal i les infraestructures vagin encaminades a atendre quanta més gent millor. Ara bé, allò que per mi és més sorprenent és que els cartells dels restaurants, les cartes, els fullets, etc. estiguin gairebé en només dos idiomes: l'italià i l'anglès. I que en un establiment et parlin directament en italià i hagis de fer tu l'esforç de parlar castellà perquè t'entenguin alhora de demanar allò que es desitja.
L'altra cara de la moneda es viu a Itàlia, on a la premsa ha aparegut un article al diari El Corriere della Serra on es diu que Formentera non vuole più gli italiani (Formentera no vol més als italians).
La notícia es basa en diverses conclusions i en dades d’opinió extretes del document del Pla de Màrketing de Formentera, i està escrita amb to relativament sensacionalista, destacant que el document estratègic culpa els italians de la caiguda del turisme alemany i que proposa potenciar el turisme espanyol i fins i tot el britànic. De fet el diari italià troba irònic que es vulgui promocionar l’illa entre els britànics a la vista del que fan a Eivissa. Sens dubte un article que ha generat preocupació entre els operadors turístics que treballen amb el turisme italià. Aquest és actualment el principal mercat turístic per Formentera i ha estat objecte de campanyes de promoció importants.
Així doncs Formentera, una illa cada cop més italianitzada, és vista per als italians com un lloc on no se'ls vol. No sé pas, doncs, com seria una illa on es rebés els italians amb els braços oberts.
A banda i banda hi tenia italians: nens, nenes, homes, dones, joves... de totes les edats, però italians.
Realment és decevedor anar, ni que sigui per passar-hi uns dies, a un lloc i que costi trobar algú que et parli amb la llengua d'allà, que no sigui possible trobar cartells, fullets, indicacions i gent que parli amb la llengua autòctona del lloc.
Formentera és una illa que té uns 7.000 habitants durant tot l'any (1.000 dels quals són de procedència extrangera), però que durant la temporada turística aquesta xifra es dispara. La major part dels visitants de l'illa són de procedència europea (anglesos, italians, alemanys, etc.) i i també procedents de l'estat espanyol.
Així doncs, essent un lloc turístic, és normal que el personal i les infraestructures vagin encaminades a atendre quanta més gent millor. Ara bé, allò que per mi és més sorprenent és que els cartells dels restaurants, les cartes, els fullets, etc. estiguin gairebé en només dos idiomes: l'italià i l'anglès. I que en un establiment et parlin directament en italià i hagis de fer tu l'esforç de parlar castellà perquè t'entenguin alhora de demanar allò que es desitja.
L'altra cara de la moneda es viu a Itàlia, on a la premsa ha aparegut un article al diari El Corriere della Serra on es diu que Formentera non vuole più gli italiani (Formentera no vol més als italians).
La notícia es basa en diverses conclusions i en dades d’opinió extretes del document del Pla de Màrketing de Formentera, i està escrita amb to relativament sensacionalista, destacant que el document estratègic culpa els italians de la caiguda del turisme alemany i que proposa potenciar el turisme espanyol i fins i tot el britànic. De fet el diari italià troba irònic que es vulgui promocionar l’illa entre els britànics a la vista del que fan a Eivissa. Sens dubte un article que ha generat preocupació entre els operadors turístics que treballen amb el turisme italià. Aquest és actualment el principal mercat turístic per Formentera i ha estat objecte de campanyes de promoció importants.
Així doncs Formentera, una illa cada cop més italianitzada, és vista per als italians com un lloc on no se'ls vol. No sé pas, doncs, com seria una illa on es rebés els italians amb els braços oberts.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
